Pasta fresca casolana amb gírgoles i cansalada

Perquè deu ser que sempre que es parla de pasta acabem mirant cap a Itàlia? Alto! Que no dic que per aquelles terres no facin filigranes amb la pasta, que n’he tastat algunes que són de traca i petardo, però aquí la pasta també fa moltíssims anys que va!

A Barcelona hi ha un carrer, molt a prop d’on vivíem, que es diu carrer de les Semoleres. Avui en dia, si no recordo malament, hi ha un forn de pa, un bar de xinos, una floristeria, una tenda de coses fetes a mà molt rares pel meu gust, els nostres amics del Quality (pintors i tatuadors) i uns altres pintors italians. Però antigament, este petit carrer que uneix la placeta de santa Caterina amb la plaça de la Llana era el carrer del gremi dels semolers. I qui eren els semolers? Doncs els que treballaven amb la sèmola de blat per a fer-ne fideus. I al segle XV ja en feien! I fora de la capital, per les nostres terres hi ha molts pobles que tenen una casa que es diu cal Fideuer o cal Fideuero, i els padrins expliquen com hi havia gent que feia fideus d’amagatons per a l’estraperlo despús de la guerra.

I és que fer pasta és molt més fàcil del que sembla.

Necessitarem, per a la pasta (per a tres plats lluïts):

– 200 grams de farina blanca de blat.

– 2 ous.

– un xorro d’oli d’oliva del millor.

– una espessigada de sal.

I per a l’amaniment:

– Gírgoles (estes són de les que criem al celler, però hi anirien bé altres bolets carnosos com pebrassos, rovellons, rogetes…)

– Cansalada.

– Ceba.

– Una o dos dents d’all.

– Crema de llet.

– Julivert fresc.

Anem per la pasta. En una aïna es fiquen la fraina, els ous, l’oli i la sal i es barregen ben barrejats.

Despús de pastar-ho una mica ha de quedar una bola com la de la foto, que s’ha de treballar una mica més sobre del marbre enfarinat perquè vagi agafant cos.

Naltres tenim una maquineta que va molt bé per aplanar la pasta i fer-ne fideus, i si algú que llegeixi això ja la té ja sabrà com es fa anar. Però per als que no la tingueu us explico com ho feia jo abans de firar-la. El catxarret este va costar vora 30 euros, que tampoc és cap disbarat si us agrada la pasta.

S’aplana la pasta amb un corró a sobre del marbre enfarinat i quan està plana es plega sobre si mateixa i es torna a aplanar. Això es fa dues o tres vegades. Llavors es torna a aplanar la pasta amb el corró fins que tingui un milímetre o dos de gruix, sempre amb tot ben enfarinat.

Tenint en compte això d’enfarinar-ho bé tot, s’agafa la pasta i s’enrotlla sobre si mateixa, començant per una punta i acabant per l’altra i sense apretar-la gaire. Ara hauríem de tenir un megamacarró que si li mirem la punta es veurà una espiral.

Amb un ganivet molt esmolat anem tallant llesques del macarró este com si talléssim una llonganissa, i cada tall serà un fideu quan el descaragoleu!

Per a coure’ls, simplement s’han de bullir amb aigua i sal fins que n’esteu contents, ja sigui al dente o una mica més passadets.

Anem per l’amaniment.

En una cassola de terra amb un raig d’oli hi sofregirem una mica la cansalada, la ceba i els alls tallats a trossos una mica grans. Si us agrada el picant aquí també hi va bé una mica de coralet (bitxo en fatarellut).

Quan estiguin a mig fer hi afegirem les gírgoles tallades a trossos i les cuinarem una estona tapades i la resta destapades. Això és per a que treguin l’aigua i llavors se l’embeguin.

Quan estiguin fetes hi tirarem una mica de crema de llet i ho rectificarem de sal i de pebre. Va bé fer-ho una mica pujat de sal perquè la pasta és una mica sonsa.

S’ha de deixar que faci un parell de xups i haurà arribat l’hora de tirar-hi la pasta ja cuita i escorreguda, ficar-hi una mica de julivert picadet per damunt i remenar-ho bé.

I au, ho deixem reposar uns minuts i cap al plat amb una mica més de julivert, un rajolí d’oli del bo i, si es vol, una mica de parmesà ratllat per damunt.

No us havia dit que era fàcil? I bé, que si voleu comprar la pasta ja feta em sembla perfecte, que jo també ho faig de vegades, però fer-la tu mateix és molt bonic. I us asseguro que te la menges més a gust i tot!

Manos i manes, salut i a xalar!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Pasta i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Pasta fresca casolana amb gírgoles i cansalada

  1. M’ho demane per al proper viatge a la Fatarella! Sí, sí, es pot?

  2. Gerard ha dit:

    No pares tio! No tinc temps d’anar-ho assimilant tot…!

  3. Retroenllaç: Pasta fresca casolana amb gírgoles i cansalada | Celler-Adocse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s