Cóc en mel (voleu un nom més descriptiu?)

Una de les coses coses que m’agraden de la setmana santa és la dicotomia culinària que es troba a la nostra terra: dejuni i abstinència per un costat però fartallades d’abadejo a la cassola i coques per l’altre. Es podria dir que és hipocresia, però a mi m’agrada pensar que és que som més llépols (i llestos) que beatos.

Per la meua terra, a part de les mones de Pasqua, el cóc estrella d’estos dies és el cóc en mel.

L’apicultura la trobo al·lucinant. Intentar que un eixam salvatge faci niu a un lloc concret preparat per persones i cuidar els eixams exactament com qui cuida un ramat d’ovelles és un concepte de ramaderia que considero la màxima expressió de la domesticació del medi. No hi ha maquinàries que valguin ni sistemes per sintetitzar els productes o processos de criança, aquí només es tracta de conviure amb l’eixam i cuidar-lo per a poder-lo crestar i arreplegar-ne la mel.

Què voleu que us digui, m’agraden les abelles. Algú va dir un camí que sense abelles la humanitat duraria ben poc (o alguna cosa semblant) i jo afegeixo que almenys la nostra taula seria molt més insulsa i avorrida.

Au, esta recepta va a la salut de les abelles!!!

Hi ha diverses maneres de fer el cóc en mel, i esta és una que surt bé sí o sí. Us farà falta el següent.

Per a la pasta:

– uns 550 grams de farina blanca

– dues tasses d’aigua

– una tassa d’oli bo

– una cullerada de saliandra (llavor de cilantre en fatarellut)

– una cullerada de matafaluga

– uns 10 grams de llevat premsat (o 3 de llevat liofilitzat, però el Royal no val!!!)

18.01

Per a la pasteta (llavors us ho explico):

– mig litre d’oli bo

– 300 grams de farina blanca

– 1 quilo de mel de la millor

18.02

Pasta i pasteta? Estos fatarelluts fan coses molt rares… Potser pensareu això, però és que la cosa va així: és un cóc amb dues pastes diferents. El cóc en mel és, salvant les distàncies, com una quiche dolça, de manera que hi ha una pasta forta farcida d’una pasta tova. La forta es diu “pasta” i la tova es diu “pasteta”.

Anem per la pasta (això sona una mica a sobres de polítics actuals).

En un cassó es fica l’aigua amb la saliandra i la matafaluga i es posa a bullir entre cinc i deu minuts.

18.03

A part, en un ribell es posa l’oli.

18.04

Sense deixar-la refredar, es tira l’aigua bullint a l’oli a través d’un colador. Això es diu escaldar l’oli.

18.05

Amb unes barnilles es bat la barreja fins que quedi mesclat.

18.06

Ara s’hi va afegint la farina de poc en poc, juntament amb el llevat.

18.08

Quan veigueu que la pasta es desenganxa del ribell i que es pot pastar amb les mans (no us ha de quedar farina o n’ha de quedar ben poqueta), es passa la pasta a sobre del marbre i es treballa com qui fa pa.

18.0918.10

Ara s’ha de deixar fer bona, que en fatarellut vol dir que ha de fermentar. En un lloc càlid, sec i sense corrents d’aire n’hauríeu de tenir prou amb mitja hora o tres quarts.

18.1118.12

Amb esta recepta jo faig dos cócs petits, però se’n pot fer un de gran (heu vist si controlo les matemàtiques?).

S’ha d’aplanar la pasta amb el corró fins deixar-la d’uns dos o tres mil·límetres de gruix i llavors s’ha de posar als motlles. En principi no cal enfarinar-los ni posar-hi paper de forn, però mai hi està de més.

18.1318.14

Es retalla la pasta sobrant, es punxa amb una forquilla i es posen les llaunes al forn ja precalentat a uns 175 graus amb el ventilador durant deu minutets. La cosa és endurir una mica la pasta, no coure-la del tot.

Mentre es cou la pasta, anem per la pasteta. En una aïna es barregen el mig litre d’oli i els 300 grams de farina.

18.15

Una de les maneres de fer el cóc és tirar la pasteta a les llaunes i mentre es cou anar-hi afegint la mel com qui emborratxa un cóc ràpid, però aquí us explico la manera més fàcil i còmoda de fer-lo.

A la barreja de farina i oli s’hi tira la mel, que si no és prou líquida es pot escalfar al bany Maria o al microones, i es bat ben batut per lligar-ho tot.

18.1618.17

Quan treiem les llaunes del forn es tira la pasteta per sobre de la pasta. Es tornen les llaunes al forn i es deixen coure a la mateixa temperatura una mitja hora o fins que els cócs estiguin rossos per damunt i punxant la pasteta amb un ganivet, este surti sec.

18.1818.19

Ara només falta fer dejuni i abstinència de veritat fins que es refredin els cócs i llavors menjar-los fent cara d’absolut plaer místic tot sentint música d’angelets (o brunzits d’abelles, que per al cas és el mateix).

18.2018.21

Xiquets i xiquetes, salut i a xalar!!!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en cócs, Clàssics fatarelluts i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Cóc en mel (voleu un nom més descriptiu?)

  1. Anònim ha dit:

    estos fan molt bona pinta

  2. la teua tia ha dit:

    estos fan molt bona pinta

  3. Gerard ha dit:

    Saliandra! No la coneixia aquesta (bé, com tantes altres). M’encantes els teus textos. No sé si la faré mai, però només per llegir la introducció ja val la pena tafanejar el bloc.

    Salut!

  4. Retroenllaç: Cóc en mel (voleu un nom més descriptiu?) | Celler-Adocse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s