Kartoffelsalat (amanida alemanya de pataques)

Mireu que en tenim, d’alemanys, per n’estes terres nostres! Jo no sé què deu ser però n’estem plenets, des de les corrues que se’n veu per la costa a l’estiu fins a les colònies de Mallorca o del pantà de Riba-roja. Tot de gent alta, rossa i de pell extremadament roja que, excepte honoroses excepcions, es dediquen a beure, menjar, estirar-se al sol com fardatxos (llangardaixos en fatarellut), i a escampar olor de crema solar a vint metres a la redona d’on estan.

Però no penseu que estic en contra dels amics alemanys! Ni molt menys! Tenen coses magnífiques! La tecnologia, la rigorositat, la polka, la Merkel… Bé , la Merkel no, d’esta me reservo la opinió que en tinc (però ja us dic que hi ha moltes paraules que no agradarien als moralistes). I també tenen joies a nivell gastronòmic que a mi, personalment, m’encanten: uns pans deliciosos, les cerveses ben fetes, les salsitxes, la sauerkraut (xucrut), i la kartoffelsalat o amanida de pataques.

I jo, pobret de mi, m’atreveixo a intentar fer-la. No sé si als amics alemanys els agradaria massa, però nosaltres ens la mengem “com uns pepes”.

Si en voleu fer, haureu de menester:

– Mitja dotzena de pataques de les bones i, si pot ser, del país.

– Una ceba tendra.

– Julivert o, si us agrada, porradell.

– Maionesa (millor si és feta de casa, com sempre).

– Set o vuit cogombrets en vinagre (en este cas no serveixen els “pepenillos” agredolços).

– Una bona cullerada de mostassa a l’antiga (també millor si l’heu feta vosaltres).

– Dues o tres salsitxes de Frànkfurt o bé salsitxes fumades (a la foto les que hem fumat nosaltres).

– Un bon tall de magre dolç (pernil dolç en fatarellut) fumat (a la foto també el nostre).

Avant!

Es pelen les pataques, es tallen a trossos de la mida d’un mos i es posen a coure.

Mentre es couen s’han de tallar les altres coses a trossets. Primer les salsitxes i el magre dolç a trossos petits.

Els cogombrets ben picats.

La ceba tendra (o no tendra però que no sigui molt forta) també.

I al final el julivert.

Ara toca barrejar amb la maionesa amb els cogombrets, la ceba, el julivert i la mostassa.

Quan les pataques siguin cuites s’escórren, es posen en un ribell i es barregen amb les salsitxes i el magre dolç.

S’hi tira l’amaniment per damunt i es barreja ben barrejat.

Es posa en una plàtera i, si es vol, es deixa reposar una mica o es guarda a la nevera.

I ja està!

Este plat es pot menjar tant fred com calent, i si els materials són bons us quedarà acollonant i perfecte tant per a menjar a casa com per a emportar “pels puestos”.

Ale, xiquets i xiquetes, Auf Wiedersehen i a xalar!!!