Magdalenes de dues maneres (les de la reiaia de Tapet i unes altres de xocolata)

Trobo que avui en dia, les magdalenes estan una mica infravalorades. Vull dir que estem colgats per un allau de pseudo-magdalenes industrials que tenen gust d’alguna cosa que no sé què és però m’hi va un duro que és petroli. A més, amb el carall de globalització esta que se’ns menja, sembla que ja no hem de fer més magdalenes i hem d’afartar-nos de cupcakes amb buttercream de nabius. I no dic que no estiguin boníssims, els cupcakes, però aviam si ens passarà que per veure el blat batut no ens en recordarem de la dalla. I a mi, sincerament, els cupcakes em semblen magdalenes guarnides.

La primera vegada que vaig fer estes magdalenes, tot el pis (llavors vivíem en 50 metres quadrats) i part de l’escala van quedar inundats d’una aroma que em va traslladar a quan portava els genolls pelats i unes ulleres enoooormes que ara estarien molt de moda. I és que en aquell moment me’n vaig recordar perfectament de l’última vegada que ma reiaia (besàvia en fatarellut) en va fer. Fins i tot vaig recordar l’aïna tancada en un armariet del menjador on les va guardar. I clar, en menjar-les vaig tornar a tenir a la boca les millors magdalenes del món mundial! Sembla mentida com els sabors i les olors són molt més efectives a l’hora de reviure records que no pas les fotos o els vídeos.

Bé, que aquí us poso les magdalenes de ma reiaia i una petita variant.

Heu de menester:

– 5 ous.

– 250 grams de farina de blat.

– 250 grams de sucre.

– mitja tassa d’oli bo d’oliva.

– mig sobre de llevadura de reposteria (Royal).

– una “graciosa de la perdís” (allò que va en un sobre de color blau i un altre de blanc).

– una cullerada bona de xocolata en pols de la de fer-la cuita (desfeta pels forasters).

Va, que és molt fàcil.

Se separen els rovells de les clares i estes es pujen ben pujades.

En una altra aïna, es barreja la farina, el sucre, la llevadura i la graciosa, i tot això es va afegint a les clares sense parar de batre.

Quan estigui tot lligat, s’hi afegeixen els rovells i se segueix batent. Després s’hi tira l’oli a poc a poc sempre sense deixar de batre.

Ara agafem la meitat de la pasta, la posem en una altra aïna i li afegim la xocolata sense deixar de batre.

Ara ja es podrien enfornar, però quedarien una mica acotides (en fatarellut vol dir que no estan esponjades). Per tant, esperarem entre mitja hora i una hora abans de ficar-les als motlles.

Els motlles s’han d’omplir fins a tres parts, que si no sobreixixen (ja sé que fa mal als ulls, però al poble ho diem així). Ara s’hi ha de tirar una miqueteta de sucre per damunt.

El forn ha d’estar preescalfat a 180 graus, i hi fiquem les pre-magdalenes damunt d’una llauna per a coure-les durant més o menys un quart d’hora.

Quan les punxem amb un escuradents i surti net, ja estaran cuites i les podrem deixar refredar damunt d’una reixeta.

I ja tenim les magdalenes! Són moooolt bones, i si hi voleu fer afegitons hi podeu posar trossos de mançana, avellanes torrades a les de xocolata, cobrir-les amb xocolata desfeta… Avant amb tot el que creieu bo. Per cert, heu fet mai magdalenes salades? Ja en parlarem un ratet d’estos…

Salut i a xalar!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Coques, Llepolies i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Magdalenes de dues maneres (les de la reiaia de Tapet i unes altres de xocolata)

  1. Retroenllaç: Magdalenes de dues maneres (les de la reiaia de Tapet i unes altres de xocolata) | Celler-Adocse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s