Pa de motlle per a dropos (mooooolt fàcil)

El tema del pa és un tema que està molt de moda. La gent comença a estar farta de pans de goma que no tenen gust de res i que si no te’ls menges molt ràpid molt ràpid es tornen durs o “xicletosos”, i des de fa un temps cap aquí hi ha un moviment, sobretot en capitals, de “retorn al pa de veritat”.

Aquí al poble el pa és molt bo i es fa com s’ha fet sempre i als dos forns que existeixen des de molt antic amb tècniques tradicionals i fermentacions lentes. I ara n’hi ha només dos, de forns, però abans n’hi havia arribat a haver cinc d’encesos alhora. Un dia o altre escriuré sobre els diferents pans que es fan aquí al poble, cada un amb la seua personalitat i fins i tot amb el seu ús concret.

Tornem al moviment este que us deia. Tot això va començar amb les maquinetes de fer pa, les panificadores domèstiques, que van molt bé perquè són molt còmodes: fiques els ingredients a una cubeta, tries el programa, apretes un botonet i al cap d’una estona tens un pa la mar de llustrós. I la veritat és que si hi fiques una mica d’imaginació pots aconseguir pans molt bons, però estàs una mica limitat pels programes que té el catxarret en qüestió. Nosaltres l’hem fet anar molt, la panificadora, i encara la fem anar bastant, però d’un temps cap aquí que també ens el fem “a mà”, més o menys com feien les padrines.

Alto! Que també comprem pa i farina als forns! S’han de cuidar per que continuin la seua tasca, però de tant en tant ens ve de gust algun pa diferent: amb llavors, amb farines integrals, amb fruits secs… O com avui, que és diumenge, no hem pensat d’anar-ne a comprar i en volem sopar sucat amb tomata.

I un pa que es pot fer a casa sense saber pràcticament res de panificació i sense complicar-se massa la vida és el pa de motlle que us presento aquí: un pa de motlle per a dropos (però no tant com per comprar pambimbo i ja està).

Fa falta això:

– 600 grams de farina, en aquest cas en són 500 de blanca de blat i 100 d’integral de meitadenc (sègol en fatarellut).

– 500 grams d’aigua (o mig litre, que és el mateix).

– Una mica de flocs de civada o del cereal que us vingui de gust.

– Uns 6 grams de llevat premsat fresc (o 2 grams de llevat liofilitzat).

– Una culleradeta de sal.

Prepareu-vos, que això és molt i molt fàcil. Es fiquen les farines en una aïna i es barregen amb el llevat esmicolat. El llevat ha de ser del fresc que venen als forns o als súpers en paquetets de color groc de 25 grams, o bé liofilitzat de sobre, però mai el del tipus Royal que es fa servir per a fer cócs. Són coses diferents.

S’hi afegeix l’aigua i la sal i es barreja bé amb una cullera o amb la llengua de goma.

S’agafa un motlle d’estos per a fer pa de motlle (claaaaaro), es forra amb paper de forn i s’hi aboca la barreja d’abans.

Es tapa i es deixa reposar en un lloc que no sigui ni fred ni molt humit entre una i dues hores fins que hagi pujat. Com que cada dia puja d’una manera diferent, jo el vaig vigilant fins que falta més o menys un centímetre perquè arribi a la vora del motlle (oco! penseu d’encendre el forn amb temps!).

S’arruixa amb aigua la part de damunt del pa i s’hi tiren els flocs de cereal per damunt.

Es posa al forn preescalfat a 200 graus amb calor a dalt i a baix sense ventilador i es cou una hora i mitja vigilant que no es cremi. Va molt bé ficar al forn una plàtera (safata en fatarellut) de metall amb una mica d’aigua perquè hi hagi vapor, que farà que el pa tingui una crosta i una grenya (la cresta esta per on es trenca la crosta) més boniques, entre altres coses.

Quan estigui cuit es treu del motlle i es deixa refredar en un lloc sense corrents d’aire a sobre d’una reixeta (la del forn va bé) perquè li toqui l’aire per tot arreu.

I au, ja teniu un pa que ves-li detràs!

Este pa no es conserva molts dies, quatre o cinc com a molt, i es pot congelar perfectament. També podeu variar la recepta posant-li anous, olives mortes, avellanes i mel, canviant una mica de l’aigua per llet… aquí cadascú es fa responsable dels seus actes.

Ja ho veureu, canvieu la llesca de pambimbo per una d’estes… ja em tornareu contesta…

Salut i xalar!