Mostassa a l’antiga (o molt semblant)

Esta recepta està basada en les que surten a un llibre escrit per la Lynn Allen que es diu “Las artes culinarias perdidas”. Les receptes que hi escriu diu que les hi han explicat gent que coneix… serà que no són tant “perdidas”… Però el llibre està molt bé.

A casa nostra, i parlo de Catalunya, no som massa afeccionats a les mostasses, fora dels entrepans de Frankfurt aquells tan bons pel paladar i tan dolents per a la salut (segons diuen). Però si passem a l’altra part del Pirineu la cosa canvia, i és molt comú als restaurants francesos trobar el potet de mostassa al costat del saler i el setrill de l’oli damunt de les taules.

I encara que no tenim massa cultura mostassera, el que sí tenim és un gust pel picant que, per desgràcia, sembla que potser va a la baixa. Som uns enamorats del pebre i de l’all, però també del coralet (bitxo o pesteta en fatarellut), i fins fa ben poc en menjàvem de sec en plats cuinats però també de cru en amanides o també encurtit. Estic parlant dels deliciosos coralets en vinagre que es feien a cada casa i que es menjaven per acompanyar la pataca bollida o simplement amb una llesca de pa.

El picant pot ser poc agradable per a segons quines boques, però s’ha de tenir en compte que és molt bo per a la salut ja que elements de nom tan embolicat com la capsaicina del coralet o la mirosinasa de la mostassa sempre s’han considerat bons per a l’apetit o com a digestiu. Però compte, que també diuen que si ens passem couen tant quan entren com quan surten…

Au, a preparar la mostassa, que llavors serveix per a mil i una coses!

Farà falta:

– Dues parts de mostassa blanca en gra.

– Dues parts de mostassa blanca mòlta (que a la foto està en gra).

– Dues parts de mostassa negra.

– Dues parts de vinagre de mançana.

– Una mica d’aigua.

Les llavors de mostassa es poden comprar a qualsevol herboristeria i fins i tot en algun comerç d’estos de gent de lluny que han vingut a viure amb nosaltres.

Abans que res s’ha de moldre la part de mostassa que volem que sigui pols. Penseu que com més mòlta sigui, més coent serà el resultat final, però tampoc ens passem que si no no valdrà res.

Fiquem les llavors a la picadora i li fotem durant uns minuts fins que veiguem que està prou mòlta.

Ara s’hi afegeix la resta de grans de les dues mostasses i ho piquem una mica, quasi de manera testimonial.

Es fica la barreja dins d’un pot de vidre.

S’hi afegeix el vinagre i es remena bé.

S’acaba d’omplir d’aigua i es posa a la nevera durant una nit. Si voleu que tingui un gust més fort, fiqueu-hi una espessigada de sal.

I au, ja està. Només caldrà afegir una miqueteta d’aigua si veieu que queda molt sec. Teniu en compte que s’aguanta bé durant un mes a la nevera, així que feu-ne quantitats petites, que seria una llàstima que l’haguéssiu de llençar. Hi podeu afegir mel, llet i un cabasset de coses, però a mi m’agrada així ben bàsica.

Au, manets i manetes, espero que hagueu quedat ben condimentats!!!