Coques a la cassola

I per què deu ser que ens agraden les coses per menjar amb un forat al mig? De part a part de món que es troben tot de pans i coques amb forat, ja siguin dolços o salats. S’hi poden buscar explicacions de tota classe, des de teories antropològiques que relacionen el menjar en forma d’anell amb simbologia mística solar, silvana o fins i tot cristiana, fins a d’altres de més freudianes en les que el forat pren un paper principal (ja ens entenem…)

Jo, personalment, crec que estes pastes cuites en forma d’anell van molt bé perquè la cocció és mes ràpida i uniforme que no pas en pans normals o coques d’altres tipus.

Les coques a la cassola del poble no són més que una variant de les que trobarem a tota la geografia ibèrica, des de les rosquillas galegues i andaluses fins als bunyols del Pla de l’Estany. Són pastes dolces aromatitzades amb aiguardent anisat (o directament amb anís) fregides en oli i ensucrades.

I amb les coques a la cassola comencem les entrades amb una categoria nova: Artistes acovidats!!! I la primera acovidada és ma tia la Tere de Sabrià!!! (Bravo!!! Plasplasplasplas!!! Oleee!!! Bravooo!!! Plasplasplas!!!)

Per a fer les coques a la cassola haureu de menester:

– Mitja dotzena d’ous.

– La farina que vulgui la pasta (entre un quilo i un quilo i quart).

– Mig quilo de sucre per a la pasta i més per ensucrar les coques acabades.

– Dos gots d’aiguardent o d’anís.

– Un got d’oli d’oliva del bo.

– Dos gracioses (d’aquelles dels dos sobrets que serveixen per a fer rebosteria).

13.01

Nem per feina.

Se separen les clares dels ous i es pugen ben pujades.

13.03

A part es barregen el sucre i les gracioses i això s’afegeix a les clares remenant amb compte.

13.04

S’adjunten els rovells i es lliga tot ben lligat.

13.05

S’afegeix l’aiguardent i l’oli i també es remena bé.

13.06

Ara s’ha d’anar afegint la farina a poc a poc i, si pot ser, cernuda (tamisada en fatarellut). La pasta ha de quedar tova però amb prou consistència per fer-ne boletes. Si n’hi ha poca no es podrà pastar i si n’hi ha massa les coques quedaran acotides (seques i dures en fatarellut).

13.07

Es fan boletes de la mida d’un ou i es deixen damunt del marbre enfarinat. Han de reposar entre mitja i una hora.

13.08

Ara ve el moment de formar les coques i coure-les, i a partir d’aquí s’ha de treballar ràpid. Damunt del marbre enfarinat es posa la bola i amb el dit índex s’hi fa un forat al mig. S’ha de moure el dit així com dibuixant rodonetes per a que el forat quedi obert.

13.0913.10

Despús s’han de tallar. Amb la punta d’unes tisores s’han de fer quatre o cinc talls al costat de les coques. Això és com la grenya dels pans: és per on s’obriran les coques quan s’inflin en coure-les.

13.11

En una cassola s’ha de posar un parell de litres d’oli. Jo ho he fet amb oli de girasol perquè és més barat, però el seu és fer-ho amb oli d’oliva. Tot i això, quan estigui fet servir no el llençarem, sinó que el guardarem per a fer sabó.

Amb l’oli ben roent s’hi tiren les coques d’una en una o de dos en dos, depén de l’apanyats que sigueu. Jo ho faig d’una en una que ja em costa prou.

13.12

Quan estigui rossa se li dona la volta. A part s’han de tenir preparats un plat amb sucre i un altre amb unes gotes d’aigua. Quan es treu la coca de la cassola se suca lleugerament amb l’aigua per a que no quedin seques quan es refredin.

13.13

Després es posa al plat del sucre i es cobreix bé la coca.

13.14

I ja està. Ja teniu coques la la cassola!

13.15

Ara us aconsello que aneu a donar una volta, a veure als cosins de Manlleu, a comprar sotanes de segona mà o el que sigui, perquè esperar-se a que es refredin per a tastar-les és la part més difícil d’esta recepta.

13.16

Xiquetes i xiquets, salut i a xalar!!! I diguem tots a crits: moltes mercis a la tia Tere per la seua col·laboració!!! Oleee!!!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Artistes acovidats, Clàssics fatarelluts, Coques i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 respostes a Coques a la cassola

  1. Un amic meu, que és xurrer i bunyoler, ha establert tota una teoria antropològica sobre qui compra xurros, i qui compra bunyols, ejem… Per cert, els bunyols de carabassa, estan també tremendos!

  2. Sandra Pellisa ha dit:

    Uuuooo!!! Coques a la cassola de la iaia!! La de tardes que haviem passat fent coques en ella i la padrina (la Tere de Sabrià) quan estava al poble i l’anava a veure… Arribava a ca Sabrià per veure com estava la iaia i sense saber massa bé com estavem totes a la cuina fent una platerada de coques!!!! I el que xalavem!! M’encanta l’entrada, em porta molt bons records. Besitos mano

  3. Doncs diria que són iguals que els que has explicat, però canviant l’anís per la carabassa. Ara se solen fer per Falles, però eren habituals tot l’hivern i especialment per Quaresma. Nota: la carabassa és torrada, i la classe que fem servir és rodona i molt plana, com una pilota desunflada. Quan la torres queda dolça i es menja de postre, posant-li sucre abans de torrar-la (si es creu que no serà prou dolça) o després amb nata o mel per damunt. A mi m’agrada amb sucre cremat o res, i advertis que és altament adictiva!!!!!

    • No vull ser pesada, però se m’ha oblidat dir que cada vegada que en mengem, de carabassa, a casa, mon pare s’encarrega de recordar-nos que és molt bona perquè té d’allò amb nom científic que ajuda a fer-te un morenasso o una morenassa.
      I per acabar: ja sé que el post és sober bunyols, però m’encanta parlar de carabasses el dia de Sant Ballantine’s!

      • joanpellisa ha dit:

        Haurem de fer provatures i fer cas a ton pare. Ole les carbasses per sant Valentí i per a sempre, i com que aquí celebrem sant Jordi ja m’agrade paralar de cucurbitàcies. I els romans també devien ser més de sant Jordi, perquè van plomar al tal Valentí a base de varejar-lo, apedregar-lo i decapitar-lo. O això o és que estaen solters i no els feia massa gràcia…

  4. Gerard ha dit:

    Has portat mai dos tallats i mitja dotzena de donuts a una platja nudista? És ben bé que això dels dolços amb un forat al mig és una obsessió universal… A la última foto se me n’anava la mà a la pantalla. NO M’HO PODEU FER AIXÒ !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    En fi, moltes felicitats a la Tere!!

  5. ramón de kelin ha dit:

    Bo company bones receptes ja mentre gana veigues si en fas alguna en xampis o en bolets venga crac una abraçada

    • joanpellisa ha dit:

      Ramon! Moltes gràcies, xeic! I mira lo llistat de receptes, que en bolets en tinc un parell, i una en gírgoles de les vostres. Però tranquil que ja me n’estic pensant una per escriure aquan mos surton los xampinyons nous. Salut!!!

  6. Retroenllaç: Coques a la cassola | Celler-Adocse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s