Coques a la cassola

I per què deu ser que ens agraden les coses per menjar amb un forat al mig? De part a part de món que es troben tot de pans i coques amb forat, ja siguin dolços o salats. S’hi poden buscar explicacions de tota classe, des de teories antropològiques que relacionen el menjar en forma d’anell amb simbologia mística solar, silvana o fins i tot cristiana, fins a d’altres de més freudianes en les que el forat pren un paper principal (ja ens entenem…)

Jo, personalment, crec que estes pastes cuites en forma d’anell van molt bé perquè la cocció és mes ràpida i uniforme que no pas en pans normals o coques d’altres tipus.

Les coques a la cassola del poble no són més que una variant de les que trobarem a tota la geografia ibèrica, des de les rosquillas galegues i andaluses fins als bunyols del Pla de l’Estany. Són pastes dolces aromatitzades amb aiguardent anisat (o directament amb anís) fregides en oli i ensucrades.

I amb les coques a la cassola comencem les entrades amb una categoria nova: Artistes acovidats!!! I la primera acovidada és ma tia la Tere de Sabrià!!! (Bravo!!! Plasplasplasplas!!! Oleee!!! Bravooo!!! Plasplasplas!!!)

Per a fer les coques a la cassola haureu de menester:

– Mitja dotzena d’ous.

– La farina que vulgui la pasta (entre un quilo i un quilo i quart).

– Mig quilo de sucre per a la pasta i més per ensucrar les coques acabades.

– Dos gots d’aiguardent o d’anís.

– Un got d’oli d’oliva del bo.

– Dos gracioses (d’aquelles dels dos sobrets que serveixen per a fer rebosteria).

Nem per feina.

Se separen les clares dels ous i es pugen ben pujades.

A part es barregen el sucre i les gracioses i això s’afegeix a les clares remenant amb compte.

S’adjunten els rovells i es lliga tot ben lligat.

S’afegeix l’aiguardent i l’oli i també es remena bé.

Ara s’ha d’anar afegint la farina a poc a poc i, si pot ser, cernuda (tamisada en fatarellut). La pasta ha de quedar tova però amb prou consistència per fer-ne boletes. Si n’hi ha poca no es podrà pastar i si n’hi ha massa les coques quedaran acotides (seques i dures en fatarellut).

Es fan boletes de la mida d’un ou i es deixen damunt del marbre enfarinat. Han de reposar entre mitja i una hora.

Ara ve el moment de formar les coques i coure-les, i a partir d’aquí s’ha de treballar ràpid. Damunt del marbre enfarinat es posa la bola i amb el dit índex s’hi fa un forat al mig. S’ha de moure el dit així com dibuixant rodonetes per a que el forat quedi obert.

Despús s’han de tallar. Amb la punta d’unes tisores s’han de fer quatre o cinc talls al costat de les coques. Això és com la grenya dels pans: és per on s’obriran les coques quan s’inflin en coure-les.

En una cassola s’ha de posar un parell de litres d’oli. Jo ho he fet amb oli de girasol perquè és més barat, però el seu és fer-ho amb oli d’oliva. Tot i això, quan estigui fet servir no el llençarem, sinó que el guardarem per a fer sabó.

Amb l’oli ben roent s’hi tiren les coques d’una en una o de dos en dos, depén de l’apanyats que sigueu. Jo ho faig d’una en una que ja em costa prou.

Quan estigui rossa se li dona la volta. A part s’han de tenir preparats un plat amb sucre i un altre amb unes gotes d’aigua. Quan es treu la coca de la cassola se suca lleugerament amb l’aigua per a que no quedin seques quan es refredin.

Després es posa al plat del sucre i es cobreix bé la coca.

I ja està. Ja teniu coques la la cassola!

Ara us aconsello que aneu a donar una volta, a veure als cosins de Manlleu, a comprar sotanes de segona mà o el que sigui, perquè esperar-se a que es refredin per a tastar-les és la part més difícil d’esta recepta.

Xiquetes i xiquets, salut i a xalar!!! I diguem tots a crits: moltes mercis a la tia Tere per la seua col·laboració!!! Oleee!!!