Truita en suc

La cuina del poble és una cuina d’aprofitament però que, gràcies a la imaginació dels que van passar abans que naltres, ens ha deixat autèntiques joies. I una altra vessant d’esta cuina és la que podríem anomenar “de previsió”. Amb això vull dir els menjars que s’havien de fer o preparar el dia abans per poder-los prendre cap al tros. Un exemple perfecte d’això és la truita en suc.

El mateix nom ho diu tot: una truita amb suc, una truita guisada. Per descomptat que no estic parlant d’un peix, que al poble som de secà, la truita d’aquí és de les que es fan amb ous. Amb tots els ous que vulgueu ;P.

Les truites guisades les he trobat referenciades en la cuina antiga de tot Catalunya i també en alguns llocs de Castella, però on més s’ha conservat és pel rodal del poble, pel Priorat i una mica pel Baix Camp. I com en tantes coses, hi ha tantes receptes com cases. Pel Priorat l’he vist feta amb truita d’espinacs i acompanyada d’abadejo (bacallà en fatarellut), i aquí al poble hi ha gent que considera una barbaritat fer-la amb truita de pataca i ceba, hi ha gent que hi fica costella de gorrino, ma reiaia deia que “la tomata hi disguste”… Jo us escric aquí una truita en suc bàsica i com ens agrada a casa, valtres ja us ho fareu.

Us farà falta:

– Cinc o sis ous.

– Pataques.

– Cebes.

– Una mica de llanguanissa o salsitxa (hi ha llocs que en diuen butifarra).

– Vi blanc.

– Aigua.

– Alls.

– Julivert.

– Avellanes torrades.

– Pa sec.

12.01

Comencem per la truita. Ja sé que no caldria explicar com es fa una truita, però us quedaríeu parats de saber la quantitat de gent que m’ha preguntat com es fa. Per tant, aquí va pas a pas.

Peleu les pataques i poseu-les a fregir en oli abundant tallant-les a llesquetes.

12.02

Es talla la ceba de la mateixa manera i s’afegeix a la pataca. A mi m’agrada posar només una ceba petita per una truita d’esta mida. Ara s’ha de salar i deixar coure tapat i a foc molt fluix una estoneta.

12.03

Quan la pataca sigui tova, es destapa i se segueix coent una mica a foc fort per a torrar-la una miqueteta.

12.05

En una aïna es baten els ous amb un espessic de sal per cada ou i s’hi afegeix la pataca i ceba fregides amb una arpeta. S’ha de fer de manera que s’escorri el màxim d’oli possible de la pataca.

12.06

Es treu l’oli de la paella i es retira (aquí no es llença res!!!), i a la mateixa paella s’hi tira la barreja d’ou i pataca i es posa a foc molt fort. Ara a mi m’agrada anar remenant la barreja per que la truita quedi ben feta de dins. Despús de remenar ho deixem coure uns minuts i tombem la truita.

12.07

Uns minutets més per l’altre costat i au, ja tenim truita feta. Per anar bé, la truita ha de ser feta la nit abans, així queda més forta i no es desfà gens en guisar-la, però això també es deu a allò que us he dit abans del menjar “de previsió”: es fa la truita a casa avui i demà l’acabem de fer al tros.

12.08

Es posa una cassola de terra al foc amb un bon raig d’oli (que pot ser una part del de fregir la pataca) i s’hi posen un gra d’all tallat a trossos macos i un parell de cebes tallades petites.

12.09

A part, s’esfila (esqueixa en fatarellut) la salsitxa i, quan la ceba estigui a mig fer, es tira a la cassola.

12.10

Quan tot s’ha sofregit, s’afegeix a la cassola un bon raig de vi blanc i es deixa que faci quatre o cinc xups per perdre la fortor.

12.11

S’agafa la truita i es talla en vuit trossos i es posa a la cassola. Hi ha gent que la fica sencera però a mi m’agrada més així perquè tot agafa més gustet.

12.12

Es cobreix d’aigua i deixa coure a foc lent fins que l’aigua hagi reduït. Fixeu-vos que no hi hem posat sal!!!

12.13

A meitat de la cocció s’ha de fer la picada. En un morter hi posem una mica de julivert tallat petit, un o dos grans d’all també tallats petits, una molla de pa sec, un grapadet d’avellanes torrades i un bon espessic de sal. Per favor, no feu servir avellanes xungues d’estes tan grosses que importen de Turquia. A part que no valen res, les millors avellanes que trobareu són les d’aquí, encara que siguin una mica més cares i no tinguin la mida d’un ou de colom.

12.1412.15

Amb la mà de morter es fa la picada i es tira a la cassola. A mi m’agrada deixar les avellanes una mica grosses que així te les trobes més quan menges la truita i és tot més bo.

12.16

Es deixa acabar de coure i ja està la truita en suc!

12.17

Us diria que si es deixa reposar una estona és més bona, però ja em diràs tu qui és el pintxo que s’espera amb això davant i una llesca de pa del bo…

12.18

Salut i a xalar, manets!!!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Clàssics fatarelluts, Ous i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Truita en suc

  1. Gerard ha dit:

    Ara feia temps que no entrava al bloc i la recepta que hi he trobat m’ha portat uns records preciosos. Un dia d’hivern al poble ta mare em va dir “res, hai fet una cosa senzilla; una truita en suc i au!” He de reconèixer que la primera impressió va ser estranya de collons, però vaig xalar com un crio en sabates noves!

    La setmana que ve caurà…

  2. atotallengua ha dit:

    M’ha encantat llegir aquesta recepta… Igual que en Gerard, a mi m’ha portat activat un munt de records de quan era petita. Els meus avis són de La Figuera, al Priorat, i a casa sempre feien la truita en suc. La de la meva padrina era una mica diferent (la truita sempre era de fesols o d’espinacs) i no posava llonganissa al suc (ara, la de la Terra Alta us asseguro que la provaré, que sento la bona oloreta a través de les fotografies!)
    És curiós que jo, que mai havia fet truita en suc, vaig començar a fer-ne quan vaig anar a viure lluny de casa i de tant en tant, encara m’animo a cuinar-la. La propera serà la vostra recepta!
    Seguiré de ben aprop el blog!
    Una abraçada

    • joanpellisa ha dit:

      Me n’alegro molt, atotallengua!!! Lo tema de la truita en suc amb fesols no el coneixia, però estes receptes ja ho tenen: cada casa la seua i fins i d’un dia per l’altre pot ser diferent.
      Per cert, m’agrada molt el teu bloc, jo també sóc dels que busquen i rebusquen per les paraules i dels ue porten l’Alcover-Moll al mòbil.
      Salut i fins aviat!!!

  3. Retroenllaç: Truita en suc | Celler-Adocse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s