Clotxa, una cosa lleugereta…

Que no!!! Que de lleugera no en té res!!! Però és boníssima i és una mostra perfecta de la senzillesa, la practicitat i la inventiva dels menjars del tros del poble i rodals.

La paraula clotxa, segons el diccionari Alcover-Moll, podria derivar del llatí clochlea, que vindria a voler dir, literalment, closca. No sé si això és veritat o no, però almenys està aconseguit, que la pinta de closca la té i a més porta coses dins.

La clotxa és un esmorzar o dinar d’aquells d’anar a treballar al tros quan fa fred com ara al temps de l’oliva, i és un menjar potent i calòric, allò que aquí a la nostra terra en diem gra fort (un menjar contundent). I n’hi ha un fart de variants, però bàsicament es pot definir com un pa farcit de coses molt boníssimes i regat amb una bona dosi oli del millor.

Podríem dir que és la versió de la nostra terra dels shawarma que ara estan tan en boga… però en superboníssim!!!

Enceneu la foguera, feu brasa i comencem!

Heu d’amanir (preparar en fatarellut) per cada persona:

– Mig pa tan gran com gana tingueu (un pa, una barra no, allò que els de la capital en diuen un “pa de pagès”).

– Un parell de tomates.

– Una sardina de casco (una arengada).

– Un tall de botifarra negra, de la de ceba i sang, la d’arròs no val.

– Alls.

– Oli del millor.

11.01

Suposem que ja teniu la brasa feta i les graelles cremades. I aquí toca embrutar-se les mans…

Heu d’agafar el mig pa i buidar-lo intentant que la molla surti sencera.

11.02

A les graelles poseu a torrar el pa amb l’obertura cap a les brases, també a escalivar les tomates i a coure la borifarra i la sardina. Si voleu hi podeu escalivar uns quants alls.

11.03

Quan el pa estigui una mica torrat es pot fregar amb all.

11.04

S’ha d’agafar la sardina, esfilar-la bé i posar-la dins del pa.

11.05

Despús s’hi fica la botifarra.

11.06

Llavors, si n’heu fet, els alls i la tomata tallada a trossets. A mi m’agrada que la tomata no estigui molt feta, però això va a gustos.

11.07

Ara heu d’agafar el ganivet i trinxar-ho tot dins del pa, sempre vigilant de no foradar-lo ni prendre mal.

11.08

Es rega tota esta meravella amb un molt bon raig d’oli, que és el que li dóna la gràcia. Caralls, que som de terra d’olis i s’ha de notar! No s’hi posa sal, que la sardina ja és prou salada.

11.09

Es tapa tot amb la molla que havíem tret abans i au! A mossar!

11.10

Per descomptat, no oblideu acompanyar la clotxa amb un vi dels d’aquí, un bon blanc d’aquells potents que t’acalenten el cos i el que no és el cos.

I despús a treballar, que un menjar com este no és per passar-se el dia al sofà… o sí…

11.11

Salut i a xalar, xavalins!!!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Altres, Clàssics fatarelluts i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Clotxa, una cosa lleugereta…

  1. Anònim ha dit:

    Itxura ederra dauka, y la servilleta bien grande !

  2. Alexis ha dit:

    Ha arribat la festa de l’arengada al Plà del Penedés. Esplanada amb els focs i les canyes per cuinar les arengades i les botifarres. Podré endur-me un pà rodó i tot el demés per fer-me un clotxa fatarelluda 🙂

    • joanpellisa ha dit:

      Alexis, vigila que potser et miraran raro… Naltres en menjarem aviat, que aquí al poble és carnaval este cap de setmana i aprofitarem les arengades de l’enterro de la sardina per fer una clotxeta un dia d’estos. Salut!!!

  3. Retroenllaç: Clotxa, una cosa lleugereta… | Celler-Adocse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s