Codonyat, ni més ni menys

Els codonys són una fruita realment xunga. Heu provat mai de mossegar-ne un? Àcid, aspre, amb una borra per fora que si se’t fica a la boca no te la treus mai més… Però amb un parell de moviments, com si fóssim els mags estos tan virgueros que surten a la tele, es transforma la cosa esta boteruda i aspra en una autèntica delícia.

I és que el codony i els productes que se’n deriven són una banda gustativa i olfactiva perfecta per a la tardor (i no és banda sonora perquè no canten). La imatge d’aquella confitura lluenta i ataronjada damunt del marbre de la cuina és la dolçor de la tardor en essència. I a Catalunya se sap des de fa segles, que aquesta recepta ja surt als primers tractats de cuina com el Llibre del Sent Soví o el Llibre del Coch.

Per cert, que si sento que del codonyat en dieu “membrillo” us buscaré i us faré mal, que ho sapigueu…

Va, que quasi que es fa sol!

No endevinaríeu mai què farà falta:

– Codonys (claaaaaro).

– Sucre.

09.1

La proporció de sucre per quilogram de codonys nets i pelats és de tres quarts de quilo.

Es netegen ben nets els codonys per treure’ls la borra de fora, es tallen a quarts, es pelen i se’ls treu el cor. Això sempre m’ha semblat molt sàdic i s’ha de dir amb veu de dolent de la pel·lícula: treieu-los-hi el coooooorrrr…

Bé, els poseu en una cassola, hi afegiu el sucre i ho remeneu ben remenat.

09.2

Ara toca la part mes fàcil: es deixa reposar una nit tapat i sense tocar-ho.

En son demà veureu que ha tret aigüeta.

09.3

Poseu la cassola al foc i ho coeu uns vint minuts o mitja hora, fins que els codonys estiguin molt i molt tous. S’ha d’anar remenant de tant en tant i el foc no ha de ser massa fort. Com a curiositat, us diré que com més es remena i més fort és el foc, més rogenc serà el codonyat, i al revés quedarà més groc. A mi m’agrada ni poc ni massa.

09.4

Quan estigui fet ho tritureu tot amb el túrmix.

09.5

Es posa en motlles (jo faig servir tàpers) i es deixa refredar unes hores.

09.6

I au, a demostrar que sou més llépols que les musteles!

09.7

Per cert, el codonyat aguanta molt bé si es congela en porcions petites, i d’esta manera se’n pot menjar durant tot l’any. Com m’agrada més és amb una mica de pa, la Laia és més llepla i se’l menja directament, però proveu d’agafar un tallet de formatge brie, un de codonyat, ajuntar-los i fregir-ho passat per ou i pa ratllat. Ja em direu el què.

Au, manets, salut i a xalar!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Conserves, Llepolies i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Codonyat, ni més ni menys

  1. Laia ha dit:

    NYAAAAAAAM!!! MEMBRILLUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!!
    (si, ho he dit i ho seguiré dient: membrillu, membrillu, membrilluuuuuu!!!)

  2. Retroenllaç: Codonyat, ni més ni menys | Celler-Adocse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s