Mantega casolana

La meua terra és terra d’oli i sagí, i això de la mantega la veritat és que és molt modern. No he vist cap llibreta de les padrines antigues amb receptes on hi aparegui la mantega. Per cert, això de les llibretes és una tradició d’aquí del poble molt bonica, i que de ben segur es troba a tot arreu però aquí al poble encara és ben viva. Les dones de la casa apuntaven les receptes (normalment de coques, sabó, licors, etc.) en petites llibretes que tard o prompte passaven a la filla o a la jove. Jo tinc fotocopiades les de les meues iaies, reiaies (besàvies en fatarellut) i alguna tia, i alguna anotació és d’abans de les reiaies i tot. És un patrimoni que crec que defineix molt bé una part de la quotidianitat de la nostra terra al llarg del temps i que no només parla de les receptes de les padrines, sinó també de la consciència del valor de la cultura adquirida de les generacions anteriors a elles. Amb això vull dir que si ho anotaven tan acuradament era perquè sabien que aquelles receptes eren el seu patrimoni privat que donarien a qui elles vulguessin quan calgués, amb la responsabilitat d’augmentar el gruix d’informació per part de qui rebia la llibreta.

Però bé, tornem a la mantega. Sabíeu que a Catalunya tenim la única mantega amb denominació d’origen de tota la península Ibèrica? Doncs sí, i és una mantega realment bona. És la de la marca Cadí, i està feta amb la llet de vaques pirinenques de les comarques del baix Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell. A més, Cadí és una cooperativa, un sistema de funcionament que trobo molt adequat per a la producció rural d’avui en dia.

Tot i que és una mantega genial i val molt la pena comprar-la, de vegades fer-se-la a casa també s’ho val, ja que no és gens difícil i dóna uns resultats sorprenents.

Per a fer-la, necessitem:

– 400 grams de nata líquida amb un 30% de greix, de la de muntar.

– Una culleradeta de sal.

Això és molt fàcil. Agafem la nata i la sal i les posem en una aïna.

Es munta la nata com si ho féssim normalment.

Quan ja està muntada, se segueix batent fins que veurem que es talla, quedant per una part la mantega i per l’altra part un líquid blanquinós anomenat xerigot. Aquest líquid es pot aprofitar per a fer pans, coques o beure’l en batuts, que diu que porta molt aliment.

Ara arriba el moment d’embrutar-se una mica les mans. Posarem la mantega en una altra aïna i la pastarem amb la mà, mirant de fer-li sortir el màxim de xerigot possible. Aquest xerigot s’ha de retirar i després s’ha d’afegir una mica d’aigua clara a l’aïna per tal de netejar la mantega. Com que el greix no és soluble en aigua, aquesta només s’emportarà el xerigot i no tocarà la mantega.

Quan l’aigua surti clara, la mantega ja estarà feta.

Va bé ficar-la dins d’un tupper i s’ha de guardar a la nevera. Com que és feta a casa no dura tant com la de compra, sobretot perquè a la de compra li treuen molt més xerigot del que nosaltres li puguem arribar a treure.

Si la feu veureu que el sabor és acollonant i us vindran ganes de menjar mantega a totes les menjades. Que no? Què us hi jugueu?

Au, a aprofitar-la!

Salut!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Altres i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Mantega casolana

  1. Anònim ha dit:

    Ole , Ole i Ole!!! Molt bona mano!!!!
    Molt bona la recepta i molt bona la propaganda que fas de la mantega del cadí!!! (la família i la terra d’adopció tiren, que hi farem…)
    He de dir-te que jo sempre faig servir mantega del cadí, per tots els pastels i pastes que faig, en altres coses si que potser miro una mica el preu, però en això no hi ha dubte: Cadí. I si faig alguna cosa amb nata faig servir la nata fresca que tenen, montada i en una mica de sucre és boníssima… llàstima que això si que no es pot trobar a cap puesto més que aquí dalt.
    Si la vols probar m’ho dius i ja t’en baixaré alguna vegada, ja em diràs
    Besitos

    • joanpellisa ha dit:

      Ei Sandra (per favor, firmeu els comentaris).
      M’alegro que t’agrado la recepta. Jo no crec que faci propaganda, simplement dic les coses pel seu nom, i la mantega Cadí és molt bona. A més, sempre estaré a favor dels productes de la terra, i espero que tu facis el mateix amb l’oli, el vi i la fruita seca de per aquí baix!
      Ja t’ho he dit un munt de vegades, que si vens al poble baixa llet, que ara he de fer el formatge amb llet de cabra i a la Laia no li agrada massa (me l’he de menjar tot jo… jejeje…).
      Besades i records!

  2. catalanet ha dit:

    Les coses de la terra són molt millors, cert. Però el preu les fa inassequibles per a molta gent.

  3. Retroenllaç: Mantega casolana | Celler-Adocse

  4. Marta Prunés Bueno ha dit:

    M’alegro de trobar aquest bloc, amb el meu fill que te 10 anys, fa uns dies deia de provar a fer mato (que li agrada molt a l’avia) i mantega, simplement pel fet de veure com es feia, ara amb les vostres explicacions ja se com es fa, i ho podrem fer
    Gracies desde Barcelona!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s