Mantega casolana

La meua terra és terra d’oli i sagí, i això de la mantega la veritat és que és molt modern. No he vist cap llibreta de les padrines antigues amb receptes on hi aparegui la mantega. Per cert, això de les llibretes és una tradició d’aquí del poble molt bonica, i que de ben segur es troba a tot arreu però aquí al poble encara és ben viva. Les dones de la casa apuntaven les receptes (normalment de coques, sabó, licors, etc.) en petites llibretes que tard o prompte passaven a la filla o a la jove. Jo tinc fotocopiades les de les meues iaies, reiaies (besàvies en fatarellut) i alguna tia, i alguna anotació és d’abans de les reiaies i tot. És un patrimoni que crec que defineix molt bé una part de la quotidianitat de la nostra terra al llarg del temps i que no només parla de les receptes de les padrines, sinó també de la consciència del valor de la cultura adquirida de les generacions anteriors a elles. Amb això vull dir que si ho anotaven tan acuradament era perquè sabien que aquelles receptes eren el seu patrimoni privat que donarien a qui elles vulguessin quan calgués, amb la responsabilitat d’augmentar el gruix d’informació per part de qui rebia la llibreta.

Però bé, tornem a la mantega. Sabíeu que a Catalunya tenim la única mantega amb denominació d’origen de tota la península Ibèrica? Doncs sí, i és una mantega realment bona. És la de la marca Cadí, i està feta amb la llet de vaques pirinenques de les comarques del baix Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell. A més, Cadí és una cooperativa, un sistema de funcionament que trobo molt adequat per a la producció rural d’avui en dia.

Tot i que és una mantega genial i val molt la pena comprar-la, de vegades fer-se-la a casa també s’ho val, ja que no és gens difícil i dóna uns resultats sorprenents.

Per a fer-la, necessitem:

– 400 grams de nata líquida amb un 30% de greix, de la de muntar.

– Una culleradeta de sal.

Això és molt fàcil. Agafem la nata i la sal i les posem en una aïna.

Es munta la nata com si ho féssim normalment.

Quan ja està muntada, se segueix batent fins que veurem que es talla, quedant per una part la mantega i per l’altra part un líquid blanquinós anomenat xerigot. Aquest líquid es pot aprofitar per a fer pans, coques o beure’l en batuts, que diu que porta molt aliment.

Ara arriba el moment d’embrutar-se una mica les mans. Posarem la mantega en una altra aïna i la pastarem amb la mà, mirant de fer-li sortir el màxim de xerigot possible. Aquest xerigot s’ha de retirar i després s’ha d’afegir una mica d’aigua clara a l’aïna per tal de netejar la mantega. Com que el greix no és soluble en aigua, aquesta només s’emportarà el xerigot i no tocarà la mantega.

Quan l’aigua surti clara, la mantega ja estarà feta.

Va bé ficar-la dins d’un tupper i s’ha de guardar a la nevera. Com que és feta a casa no dura tant com la de compra, sobretot perquè a la de compra li treuen molt més xerigot del que nosaltres li puguem arribar a treure.

Si la feu veureu que el sabor és acollonant i us vindran ganes de menjar mantega a totes les menjades. Que no? Què us hi jugueu?

Au, a aprofitar-la!

Salut!

Advertisement