La primera: menjar blanc!

Si el bloc es diu sopancrosta i la sopa amb crosta és el menjar que li dóna nom, com pot ser que la primera recepta no sigui esta? Molt fàcil! La sopa amb crosta és un menjar de nadal, i ara tot just hem passat tots sants!

I com que després de la fartallada de castanyes, moniatos i panellets resulta que ens va sobrar ametlla mòlta (ens en va sobrar amb intenció), us proposo aprofitar-la fent un menjar blanc.

De menjar blanc se’n fa a molts llocs, i potser el més conegut de Catalunya és de Reus, però a les Terres de l’Ebre també se n’ha menjat sempre, almenys a la zona dels plans del riu. El menjar blanc es menja a n’estes terres des de temps molt antic, però les primeres referències que en tenim parlen d’un plat dolç fet amb llet de cabra o amb caldo de gallina. Una de les primeres receptes es troba al Llibre del Sent Soví, un manuscrit català de 1324, i també apareix al famós Llibre del Coch, de Robert Nola, publicat el 1520 a Barcelona:

Menjar blanch se fa d aquesta manera: Primerament pren una Gallina e VIII honçes d farina d arros e mija lliura de ayguaros: e una lliura de sucre fi e VIII liures de llet de cabres e si no ni ha pendras tres liures de ametles blanques: e apres pendras la gallina que sie bona e grossa e tellosa: e com voldras fer lo menjar blanch mataras la Gallina e plomarla has en sech e rentala be e vaja a bullir en una olla de part que no si aja cuynada nenguna cosa: e com la gallina sia més d mig cuyta pendras los pits d la gallina e esfilarla has axi com Açafra: e apres pendras la ayguaros e ruxaro has a des a des sobre los fils de la gallina: e apres vaja tot aço dins a la olla mas no sia de coure ni stanyada de nou sino pendria la sabor del stany e si es stanyda de frech fareu la bullir ab molt pa e stubar la heu molt be: e aço perque la sabor del stany hisca defora: apres met hi la gallina e pendras del brou de la gallina mateixa: e metras hi etemps desobre la gallina: e hajes un menador de fust e desfesho perque no prenga la sabor de la lenya: e pendas la meytat de la let e metras la dins la olla ab la dita gallina: e apres metras hi la farina de bona manera a poch a poch menant tottemps perque nos prenga ab la olla: e metras hi viii dines de sucre dins la olla e vaja a bullir mes mena tottemps de una manera sens may reposar: e con mancara de la let met ni: mas vaja a poch a poch que no tot plegat:  e guardat be del fum: e com lo menjar blanch tornara clar la gallina es bona: e si no guarda no metes mes let: e com lo menjar blanch se tornara axi com lo fromatge tornador llavors es cuyt e metras li la ayguaros e apres lo greix de la olla empo que sie net e noy haja carn salada: e sapies que de una gallina ne trauras VI escudelles: e vaja defora a estubar se be e apres fes scudelles e metras hi damunt sucre fi. E de aquesta manera se fa lo menjar blanch bo e perfetament: e es provat de tot axi.

El nostre menjar blanc és més fàcil de fer i també d’entendre. Necessitem els següents ingredients:

– 1 litre de llet de vaca, millor si és del país.

– 1/4 de litre d’aigua.

– 1 canut de canyella.

– la pell de mitja llimona.

– 100 grams de farina d’arròs.

– 200 grams de sucre.

– 100 grams d’ametlla mòlta.

– canyella mòlta.

S’agafen la farina d’arròs, el sucre i l’ametlla mòlta i es fiquen en una olla a la qual s’afegirà la llet i l’aigua. S’ha de remenar bé per a que es desfaci el sucre i la farina ben desfets i que no en quedi grumolls.

Quan estigui tot lligadet s’hi posa el canut de canyella i la pell de llimona. La quantitat de canyella i de llimona la podeu variar per adaptar-la al vostre gust.

Es posa l’olla al foc mig i es porta a bullir. Al primer bull s’amolla el foc al mínim i es remena constantment mentre va espessint, sempre mirant que no s’enganxi.

Quan ha agafat la consistència d’una beixamel espesseta (més o menys), es posa en gotets o cassoletes i es deixa refredar a la nevera unes hores. Mentrestant, sempre es poden escurar els trossos de pell de llimona i els canuts de canyella, que aquí s’aprofita tot.

Per a menjar-ho s’hi espolsa la canyella mòlta per damunt i es menja a cullerades posant cara d’absolut plaer tot combinant les cullerades amb expressions del tipus MMMmmmMMMMmmm o Boníssim, bo-nís-sim!

I res, xiquets i xiquetes, a disfrutar d’un menjar tan fàcil de fer com de fer-lo desaparèixer.

Salut!!!